15 d’abr. 2010

(solo un poco)

Se revuelve así un poco en la cama como hace ella a veces a mediasnoches. Se despierta (sólo un poco). Le despierta (solo un poco). Le dice te quiero y él le murmulla un algo incomprensible, medio dormido. Tu me quieres? para no quedarse con la duda. Con una sonrisa boba de niño pequeño le besa (solo un poco) y le dice que siempre. Ella sonríe y desde el iPhone publica en todas las redes sociales de Internet

"he loves me even at 3 A.M."

7 comentaris:

XeXu ha dit...

Ai com sou, eh? Aquesta pregunteta no s'hauria de fer, ens agrada que ens surti espontani. Però un post molt maco, eh?

myself ha dit...

hehe, m'ha fet molta gràcia el teu post perquè m'hi sento ben identificada!
Com diu en Xexu la "maleida" pregunteta... :)

Carme ha dit...

Té raó en Xexu... no s'hauria de fer, però trobo que realment l'escrit és molt bonic!

joanfer ha dit...

Totalment d'acord amb els anterior comentaris. Un t'estimo ha de sortir per que sí...
Tot i així, un relat encantador! ;)

Gèlid Congèlius ha dit...

Pero alguns cops necessites una reafirmació.
Al final no importa ni la quantitat de cops, ni el moment en el que es diu, sinó si es tracta d'un t'estimo sincer.

Bonic, empegalós, però bonic. =D

http://www.youtube.com/watch?v=z7C6NsbQPe0

nimue ha dit...

preciós! :)))

NeoPoeta ha dit...

Gràcies a tots pels comentaris... Si, els t'estimos espontanis son fantàstics, però de vegades punxar-lo un pel per que m'ho digui em fa gràcia... ell també m'ho fa :) I més a les 3 de la matinada, que estem tan adormits que ens tornem empalagosíssims!